Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història negoci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història negoci. Mostrar tots els missatges
11 de desembre del 2010
9 de maig del 2010
Terrassa 1895
El Sr Alcalde, la seva senyora i unes cosines de Sabadell.
Anant cap a l' Ajuntament ens hem creuat amb un grup d'importants industrials acompanyats de les seves elegants esposes, tots ells convidats pel Sr Alcalde a l' inauguració de la Fira d'aquest cap de setmana.
Un redactor de La Comarca i la seva familia que anàven a fer una fontada.
El Sr Alcalde ha aprofitat per comprar-se un barret fort.
Com que és l'autoritat l'hem retratat dues vegades.
Dues senyores camí del Sant Esperit.
Els forners del carrer del costat i unes simpàtiques noies de la capital.
Dues senyores que han tornat de París, portant la última moda en barrets.
Aquestes germanes ens expliquen que pel sol de primavera no hi ha res millor que una pamela
Resulta que no era el Sr Alcalde, sino el grup La Llanterna, que ens ha ben enredat. Si algú dels retratats no vol sortir en aquest recull de fotografies de la Fira Modernista, no té més que avisar-nos.
5 de juny del 2009
Mediàtics
El passat 23 de maig el Diari de Terrassa va publicar en el seu suplement de comerç un article on es recollia l'eufòria blaugrana que s'ha viscut aquestes darreres setmanes. Agrïm al diari de Terrassa la publicació d'aquest article on es recollia també la història de la botiga que us anem explicant en aquest bloc.24 d’abril del 2009
Fira Modernista a Terrassa
Els propers dies 8,9 i 10 de maig es celebra a Terrassa la Fira Modernista.La fira recrea l'ambient, vestits i oficis de finals del segle XIX i principis del XX; just quan La casa de les boines va començar la seva història.
A banda de convidar-vos a aquestes jornades, aprofitem per recordar-vos una gorra que va ser l'inici del negoci, la anomenada gorra de fai.
Era la gorra més comú entre els obrers de l'època. Com a testimoni us deixem una fotografia d'en Martí Sabé, carboner.
3 de gener del 2009
Dels diaris
Després d'un llarg periode sense publicar cap novetat degut al traspàs del nostre germà Joan Casanovas (e.p.d.) , reprenem la tasca de recopilar noticies i fets sobre la història de la botiga. En concret hem trobat un diari que fa un article del dia de la innauguració.
El diari "Tarrasa información" en el seu numero del dia 17 de juny de 1967, publica un article en el que explica la història de la botiga, algunes de les informacions curioses que hi trobem fan referència a que la botiga va ser remodelada pel Sr. Torrella entre el mes de novembre de 1966 i el mes de juny de 1967, durant aquest temps va romandre tancada al públic.
També parla d'un nom inicial que era "La Americana" i que segons diu l' article "...habiendo sido rebautizada, años después, por esa gran maestra en decires que es la voz popular, con el sugerente título de CA L' ESPERANTISTA - en atención a las aficiones lingüísticas del padre del actual propietario-, por un nuevo querer de la lengua del pueblo tuvo finalmente que llamarse LA CASA DE LAS BOINAS, y así seguirá llamándose por muchos años, mientras la aludida poderosa voz no cambie de parecer". Es a dir que el nom de la botiga es fruit de la "voz popular".
També parla d'un nom inicial que era "La Americana" i que segons diu l' article "...habiendo sido rebautizada, años después, por esa gran maestra en decires que es la voz popular, con el sugerente título de CA L' ESPERANTISTA - en atención a las aficiones lingüísticas del padre del actual propietario-, por un nuevo querer de la lengua del pueblo tuvo finalmente que llamarse LA CASA DE LAS BOINAS, y así seguirá llamándose por muchos años, mientras la aludida poderosa voz no cambie de parecer". Es a dir que el nom de la botiga es fruit de la "voz popular".
Les autoritats i forces vives que vàren assistir a la innauguració vàren ser l' arxiprest Rv. Dr. D. José Pons i "presidiendo una variada representación municipal" el regidor Sr. Padró.
Al final de l' article parla del soterrani de la botiga on explica que ".... fue utilizada durante la guerra española para custodiar en ella una buena parte de la documentación procedente de los archivos parroquiales, salvándola así de la destrucción."
Al final de l' article parla del soterrani de la botiga on explica que ".... fue utilizada durante la guerra española para custodiar en ella una buena parte de la documentación procedente de los archivos parroquiales, salvándola así de la destrucción."
6 de setembre del 2008
Tornada
De tornada de vacances amb forces per afrontar la tardor i mentre busquem més material a les calaixeres familiars publiquem les fotos de la innauguració feta l' any 1967 després de remodelar integrament la botiga.
Com veureu les fotos son testimoni d' un passat no gaire llunyà, Amb el record de l' Àngela i l' Antoni els volem dedicar aquest article per agraïr la seva tasca al front del negoci durant tants i tants anys.
Com veureu les fotos son testimoni d' un passat no gaire llunyà, Amb el record de l' Àngela i l' Antoni els volem dedicar aquest article per agraïr la seva tasca al front del negoci durant tants i tants anys.
7 d’agost del 2008
Gent de la Plaça Vella
Remenant entre papers i empasant-nos la pols dels anys hem trobat aquest llibre, un petit llibre escrit per Marian Trenchs i editat pel Patronat de la fundació Soler i Palet on en l' esbós biogràfic d'en Lluis Puig i Matas, es fa referència a en Josep Casanovas.
L' anecdota explicada fa referència a l' humorada feta per en Lluis Puig i en Josep Casanoves, ambdós empleats del Notari Badia. Sembla doncs que en Josep Casanovas també treballava de passant a la Notaria mentre la tia Camila atenia la botiga amb l' ajut del lloro.
2 d’agost del 2008
Publicitat i petit comerç
Cortines que tancaven l' aparador de La Casa de les boines a principis del segle XX.
Suposada foto d'en Joan RocabertAhir vàrem conèixer el tancament del la botiga "El Rei de las Gorres" del barri de Sants de Barcelona. Fundada al 1907 era una botiga com la nostra, de les de tota la vida, especialitzada en gorres i barrets.
Aquestes noticies ens haurien de fer reflexionar sobre la professionalitat i especialització del petit comerç. Potser quan el trobem a faltar ja no en quedaran i llavors l' haurem de tornar a inventar.
Una abraçada als colegues de "El Rei de Gorres".
26 de juliol del 2008
La tia Camila i el seu lloro
A l'època de la Esperantista, era famós el lloro que tenien a la botiga. S' estava al damunt d' una perxa al costat del taulell i quan el client marxava, preguntava "¿Ya ha pagado?".
No sabem d' on va sortir el lloro, ens sona que va venir de l' Argentina, però això son aquelles històries familiars que mai es sabrà si són certes.
19 de juliol del 2008
La esperantista
A l’ any 1912 la botiga era regentada per Camila Casanovas, amb l’ ajuda de seu nebot Josep Casanovas, en aquella data es va reformar la botiga i va adoptar el nom comercial de “La esperantista"
1926 Camila Casanovas amb el fill d’en Josep Casanovas, Antoni Casanovas a la porta de La Esperantista al carrer Esglèsia 3
La botiga va prendre el nom de l’ esperanto, l’idioma universal inventat pel polonés Dr. Ludwik Lejzer Zamenhof. Amb aquest motiu el mateix Dr. Zamenhof envià a la botiga una postal autògrafa de felicitació on deia:
“Kara granda sinjoro:
Al via ĉemizbutikobutiko sub la signo d’ Esperanto, mi deziras lin plenaj prosperoj”
“Estimat gran senyor: A la vostra botiga de camiseria sota el signe d’ Esperanto, li desitjo plenes prosperitats”.
18 de juliol del 2008
Els Inicis
La primera constància del negoci de gorres la trobem en un document notarial datat a Barcelona el 23 d’ octubre de 1886 on es reconeix per part de Rosa Susana Roca el préstec de 2.500 pessetes al seu gendre en Joan Rocabert i Oller per atendre el negoci de fabricació de gorres.
En aquest document notarial, Rosa Susana Roca manifestava que no desitjava el retorn d’ aquest prèstec, sino que volia que servís com a dot i aportació al negoci familiar de la seva filla Camila Casanovas i Susana, casada amb en Joan Rocabert.
Les dades que consten a l’ arxiu familiar ens diuen que en Joan Rocabert i Oller va nèixer a Sant Esteve de Castellar (actualment Castellar del Vallés) el 23 de febrer de 1848, constant com empadronat a Terrassa l’ any 1869 al carrer Sant Quirze, 60.
Camila Casanovas i Susana era filla de Terrassa, nascuda el 26 de novembre de 1848 i empadronada l’ any 1869 al carrer Major, 58.
Posteriorment tots dos consten registrats al Padró de l’ any 1900 al carrer Església, 3 on actualment es troba “La casa de les boines”.
El primer registre trobat de la botiga és al Padró de Contribuents de Terrassa de l’ any 1907, corresponent al cens de l’ any 1906, on figura en Joan Rocabert i Oller al c Esglèsia 3 sota l’ epígraf de “Tienda de gorras”, Tarifa 1ª, classe 11, nº 8 apartat 8.
En Joan Rocabert va morir l’ onze de març de 1907, passant la botiga a nom de “Viuda de Joan Rocabert”.
Temps abans de la mort d’en Joan Rocabert, el nebot de la parella en Josep Casanovas i Colomer feia vida a casa dels seus oncles Joan i Camila, ja que aquests no havien tingut fills. En Josep Casanovas va ser enviat pels seus oncles a Barcelona d’ aprenent de l’ ofici del comerç, com se solia fer en aquells temps.
Al 1912 en Josep Casanovas es va incorporar completament al negoci i portava la botiga amb la seva tia Camila. En aquest moment es va reformar la botiga i va agafar un nou impuls que us explicarem en el proper article.
En aquest document notarial, Rosa Susana Roca manifestava que no desitjava el retorn d’ aquest prèstec, sino que volia que servís com a dot i aportació al negoci familiar de la seva filla Camila Casanovas i Susana, casada amb en Joan Rocabert.
Les dades que consten a l’ arxiu familiar ens diuen que en Joan Rocabert i Oller va nèixer a Sant Esteve de Castellar (actualment Castellar del Vallés) el 23 de febrer de 1848, constant com empadronat a Terrassa l’ any 1869 al carrer Sant Quirze, 60.
Camila Casanovas i Susana era filla de Terrassa, nascuda el 26 de novembre de 1848 i empadronada l’ any 1869 al carrer Major, 58.
Posteriorment tots dos consten registrats al Padró de l’ any 1900 al carrer Església, 3 on actualment es troba “La casa de les boines”.
El primer registre trobat de la botiga és al Padró de Contribuents de Terrassa de l’ any 1907, corresponent al cens de l’ any 1906, on figura en Joan Rocabert i Oller al c Esglèsia 3 sota l’ epígraf de “Tienda de gorras”, Tarifa 1ª, classe 11, nº 8 apartat 8.
En Joan Rocabert va morir l’ onze de març de 1907, passant la botiga a nom de “Viuda de Joan Rocabert”.
Temps abans de la mort d’en Joan Rocabert, el nebot de la parella en Josep Casanovas i Colomer feia vida a casa dels seus oncles Joan i Camila, ja que aquests no havien tingut fills. En Josep Casanovas va ser enviat pels seus oncles a Barcelona d’ aprenent de l’ ofici del comerç, com se solia fer en aquells temps.
Al 1912 en Josep Casanovas es va incorporar completament al negoci i portava la botiga amb la seva tia Camila. En aquest moment es va reformar la botiga i va agafar un nou impuls que us explicarem en el proper article.
13 de juliol del 2008
Preparant el 125 aniversari
En aquest bloc us volem explicar la història del negoci familiar iniciat el 1886 per Joan Rocabert i Oller i Camila Casanovas i que ha tingut continuitat d' ençà donant servei a la ciutat de Terrassa.
Esperem que us interessin les històries que us explicarem i agraïriem totes les col·laboracions que volgueu fer en forma de històries, anècdotes, fotos o documents que ens aporteu.
Volem celebrar amb tots vosaltres aquest aniversari i com totes les celebracions s' ha de preparar amb temps.
Agraïm als egarencs la confiança demostrada al llarg de tots aquests anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)