Reconeixement als 125 anys

El passat 13 de juliol, la Cambra de Comerç de Terrassa va distingir a les empreses i comerços amb més de 125 anys d'activitat. A l'acte es va presentar el llibre "La Cambra, 125 anys creant futur" que recull l'activitat de l'entitat al llarg de la seva història. A l'acte hi vàren assistir en Francesc Xavier Mena, Conseller d' Empresa i Ocupació; en Pere Navarro, alcalde de Terrassa i en Marià Galí, President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.

Les 16 empreses reconegudes pels més de 125 anys d'activitat vàren ser:


     - Argemí SA (1883), de Terrassa.
     - Comunitat Minera Olesana, SCCL (1868), d’Olesa de Montserrat.
     - EDOSA (Establecimientos Dalmau Oliveres, SA) (1883), de Rubí
     - Estanc Nº1 (1865), de Terrassa
     - Forn Cal Tano – Forn Gaietà Domènech, SL (1860), de Terrassa
     - Forn i Queviures Anglada (1875), d’Ullastrell
     - Hospital de Sant Llàtzer (abans s. XVII – seu actual 1870), de Terrassa
     - Hostal del Fum – Restaurant Burrull, SL (1872)
     - Industrias Gráficas Minerva, SL (1886), de Terrassa.
     - La Casa de les Boines (1886)
     - Marroquineria Martori (1885), de Rubí.
     - Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA (1842), de Terrassa.
     - Paloma Centre Comercial, SA (1864), de Terrassa.
     - Pont, Aurell y Armengol SL (1875), de Terrassa.
     - Suministros Tarrasenses, SA (1886), de Terrassa
    - UNNIM - Caixa Terrassa (1877), de Terrassa

Com veureu, estem entre les empreses i comerços reconeguts amb aquesta distinció.  El diari Terrassadigital.cat s'en va fer ressó en un article i video publicat el 22 d'agost.

2011

Mediàtics

El passat 23 de maig el Diari de Terrassa va publicar en el seu suplement de comerç un article on es recollia l'eufòria blaugrana que s'ha viscut aquestes darreres setmanes. Agrïm al diari de Terrassa la publicació d'aquest article on es recollia també la història de la botiga que us anem explicant en aquest bloc.

Dels diaris

Després d'un llarg periode sense publicar cap novetat degut al traspàs del nostre germà Joan Casanovas (e.p.d.) , reprenem la tasca de recopilar noticies i fets sobre la història de la botiga. En concret hem trobat un diari que fa un article del dia de la innauguració.

El diari "Tarrasa información" en el seu numero del dia 17 de juny de 1967, publica un article en el que explica la història de la botiga, algunes de les informacions curioses que hi trobem fan referència a que la botiga va ser remodelada pel Sr. Torrella entre el mes de novembre de 1966 i el mes de juny de 1967, durant aquest temps va romandre tancada al públic.

També parla d'un nom inicial que era "La Americana" i que segons diu l' article "...habiendo sido rebautizada, años después, por esa gran maestra en decires que es la voz popular, con el sugerente título de CA L' ESPERANTISTA - en atención a las aficiones lingüísticas del padre del actual propietario-, por un nuevo querer de la lengua del pueblo tuvo finalmente que llamarse LA CASA DE LAS BOINAS, y así seguirá llamándose por muchos años, mientras la aludida poderosa voz no cambie de parecer". Es a dir que el nom de la botiga es fruit de la "voz popular".

Les autoritats i forces vives que vàren assistir a la innauguració vàren ser l' arxiprest Rv. Dr. D. José Pons i "presidiendo una variada representación municipal" el regidor Sr. Padró.

Al final de l' article parla del soterrani de la botiga on explica que ".... fue utilizada durante la guerra española para custodiar en ella una buena parte de la documentación procedente de los archivos parroquiales, salvándola así de la destrucción."

Tornada

De tornada de vacances amb forces per afrontar la tardor i mentre busquem més material a les calaixeres familiars publiquem les fotos de la innauguració feta l' any 1967 després de remodelar integrament la botiga.

Com veureu les fotos son testimoni d' un passat no gaire llunyà, Amb el record de l' Àngela i l' Antoni els volem dedicar aquest article per agraïr la seva tasca al front del negoci durant tants i tants anys.

Gent de la Plaça Vella

Remenant entre papers i empasant-nos la pols dels anys hem trobat aquest llibre, un petit llibre escrit per Marian Trenchs i editat pel Patronat de la fundació Soler i Palet on en l' esbós biogràfic d'en Lluis Puig i Matas, es fa referència a en Josep Casanovas.

L' anecdota explicada fa referència a l' humorada feta per en Lluis Puig i en Josep Casanoves, ambdós empleats del Notari Badia. Sembla doncs que en Josep Casanovas també treballava de passant a la Notaria mentre la tia Camila atenia la botiga amb l' ajut del lloro.

Publicitat i petit comerç

Cortines que tancaven l' aparador de La Casa de les boines a principis del segle XX.

Suposada foto d'en Joan Rocabert

Ahir vàrem conèixer el tancament del la botiga "El Rei de las Gorres" del barri de Sants de Barcelona. Fundada al 1907 era una botiga com la nostra, de les de tota la vida, especialitzada en gorres i barrets.

Aquestes noticies ens haurien de fer reflexionar sobre la professionalitat i especialització del petit comerç. Potser quan el trobem a faltar ja no en quedaran i llavors l' haurem de tornar a inventar.

Una abraçada als colegues de "El Rei de Gorres".

La tia Camila i el seu lloro

A l'època de la Esperantista, era famós el lloro que tenien a la botiga. S' estava al damunt d' una perxa al costat del taulell i quan el client marxava, preguntava "¿Ya ha pagado?".

No sabem d' on va sortir el lloro, ens sona que va venir de l' Argentina, però això son aquelles històries familiars que mai es sabrà si són certes.

La esperantista

A l’ any 1912 la botiga era regentada per Camila Casanovas, amb l’ ajuda de seu nebot Josep Casanovas, en aquella data es va reformar la botiga i va adoptar el nom comercial de “La esperantista"

1926 Camila Casanovas amb el fill d’en Josep Casanovas, Antoni Casanovas a la porta de La Esperantista al carrer Esglèsia 3

La botiga va prendre el nom de l’ esperanto, l’idioma universal inventat pel polonés Dr. Ludwik Lejzer Zamenhof. Amb aquest motiu el mateix Dr. Zamenhof envià a la botiga una postal autògrafa de felicitació on deia:

“Kara granda sinjoro:

Al via ĉemizbutikobutiko sub la signo d’ Esperanto, mi deziras lin plenaj prosperoj”

“Estimat gran senyor: A la vostra botiga de camiseria sota el signe d’ Esperanto, li desitjo plenes prosperitats”.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwik_Lejzer_Zamenhof

Els Inicis

La primera constància del negoci de gorres la trobem en un document notarial datat a Barcelona el 23 d’ octubre de 1886 on es reconeix per part de Rosa Susana Roca el préstec de 2.500 pessetes al seu gendre en Joan Rocabert i Oller per atendre el negoci de fabricació de gorres.

En aquest document notarial, Rosa Susana Roca manifestava que no desitjava el retorn d’ aquest prèstec, sino que volia que servís com a dot i aportació al negoci familiar de la seva filla Camila Casanovas i Susana, casada amb en Joan Rocabert.

Les dades que consten a l’ arxiu familiar ens diuen que en Joan Rocabert i Oller va nèixer a Sant Esteve de Castellar (actualment Castellar del Vallés) el 23 de febrer de 1848, constant com empadronat a Terrassa l’ any 1869 al carrer Sant Quirze, 60.

Camila Casanovas i Susana era filla de Terrassa, nascuda el 26 de novembre de 1848 i empadronada l’ any 1869 al carrer Major, 58.

Posteriorment tots dos consten registrats al Padró de l’ any 1900 al carrer Església, 3 on actualment es troba “La casa de les boines”.

El primer registre trobat de la botiga és al Padró de Contribuents de Terrassa de l’ any 1907, corresponent al cens de l’ any 1906, on figura en Joan Rocabert i Oller al c Esglèsia 3 sota l’ epígraf de “Tienda de gorras”, Tarifa 1ª, classe 11, nº 8 apartat 8.

En Joan Rocabert va morir l’ onze de març de 1907, passant la botiga a nom de “Viuda de Joan Rocabert”.

Temps abans de la mort d’en Joan Rocabert, el nebot de la parella en Josep Casanovas i Colomer feia vida a casa dels seus oncles Joan i Camila, ja que aquests no havien tingut fills. En Josep Casanovas va ser enviat pels seus oncles a Barcelona d’ aprenent de l’ ofici del comerç, com se solia fer en aquells temps.

Al 1912 en Josep Casanovas es va incorporar completament al negoci i portava la botiga amb la seva tia Camila. En aquest moment es va reformar la botiga i va agafar un nou impuls que us explicarem en el proper article.

Preparant el 125 aniversari

En aquest bloc us volem explicar la història del negoci familiar iniciat el 1886 per Joan Rocabert i Oller i Camila Casanovas i que ha tingut continuitat d' ençà donant servei a la ciutat de Terrassa.

Esperem que us interessin les històries que us explicarem i agraïriem totes les col·laboracions que volgueu fer en forma de històries, anècdotes, fotos o documents que ens aporteu.

Volem celebrar amb tots vosaltres aquest aniversari i com totes les celebracions s' ha de preparar amb temps.

Agraïm als egarencs la confiança demostrada al llarg de tots aquests anys.