Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglaterra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglaterra. Mostrar tots els missatges

6 d’agost del 2009

Le canotier

El canotier és un barret d’estiu fet de palla, d’ala estreta, fons pla i decorat amb una cinta generalment negre, creat sobre l’any 1880 que va esdevenir popular a finals del segle XIX i que va resistir als canvis de la moda als inicis del segle XX.

A França la ciutat de Caussade és coneguda com la capital del canotier a causa de la seva tradició en la fabricació d’aquests barrets i d’altres. La ciutat va començar a fabricar barrets de palla de forma industrial cap al 1860 quan el ferrocarril va permetre fer arribar la maquinària necessària i abastia la matèria primera, primer d’ Italia i més tard quan la demanda va aumentar, des de l’ Extrem Orient. Més endavant la industria es diversificà i també s'hi fabricaren barrets de feltre i gènere de punt.

Era molt apreciat pels ciclistes i pels esportistes en general, inicialmente era d’home, però poc a poc també va ser usat per les dones. Va ser adoptat com a peça de l’uniforme d’estiu d’algunes escoles com l’anglesa Harrow School o altres escoles d‘Austràlia, Nova Zelanda o Sudàfrica com la Shore School, la Knox Grammar School o el Maritzburg College. El color de la cinta identificava els equips de rem o les escoles.


Auguste Renoir - Le déjeuner des canotiers - (1881)

Va ser introduït als Estats Units pels inmigrants italians i allí va ser adoptat de forma oficiosa com la imatge dels agents del F.B.I. o pels conjunts de música barbershop en els musicals, també es fa servir en les campanyes electorals, en una versió en plàstic o suro blanc.

La forma de portar-lo més comuna era caigut cap endavant i inclinat de forma desimbolta sobre l’orella. Tot i tenir un origen esportiu, va acabar esdevenint un barret de caire formal i podia ser portat amb un blazer o un vestit de pantalons i americana.

Entre els personatges populars que el vàren portar podem citar l’actor i cantant francés Maurice Chevalier, el també cantant italià Odoardo Spadaro, l’actor i cantant napolità Nino Taranto, el poeta italià Gabrielle d’ Annunzio, el milionari John Jacob Astor IV o l’actor Dick van Dyke a Mary Poppins.


Normalment a casa nostra pren el nom francés, però també se’l coneix per altres noms segons l’idioma:
Italià: paglietta o magiostrina (a la Llombardia es deia així perque es començava portar al mes de maig)

Anglès: boater,basher, skimmer, katie, sennit hat




Fonts: Wikipedia, Miller Hats

9 de maig del 2009

La coppola


La coppola..... si el primer que us ve al cap és el director de “El padrino” no aneu errats doncs la coppola és la gorra siciliana per excel·lència.


L’origen d’aquesta gorra però no s’ha de buscar a Sicilia sinó més al nord a Anglaterra al segle XVIII. Més tard cap al 1900 va començar a ser adoptada pels sicilians passant a ser un símbol més de la seva cultura. Als anys 20 i 30 del segle XX la podem trobar com la gorra típica dels motoristes o dels jugadors de golf.


Pot estar confeccionada en diferents teixits com pana, cotó, llana freda, feltre, tweed o vellut. En la seva forma més pura és una gorra amb visera molt simple com la que portava en algunes fotos en Lenin i en Theodore Roosevelt (aquest ja el vam trobar quan parlàvem del Panamà).


La coppola siciliana és una mica diferet de les seves cosines angleses, irlandeses i americanes.

Hi ha dues formes bàsiques de coppolas, l’anomenada “ivy style”, més clàssica i semblant a les gorres de tweed angleses i la “newsboy”, típica dels nanos que repartien diaris, més alta i amb un perfil de pastís. Totes dues porten però visera.



A Sicilia va començar a agafar molta força cap al 1960, quan desapareixen els ja coneguts Fedoras i altre barrets. Actualment es fabriquen en colors vius i personalitzades, han estat adoptades per dissenyadors de moda famosos com Dolce&Gabbana, Gianfranco Ferré, Krizia.


A l’illa se l’associa amb el conformisme de la gent enfront de les pràctiques mafioses habituals de l’illa italiana, expressions com “una coppola storta” o “una buona coppola” son frases del llenguatge comú que es relacionen amb el comportament de la gent amb els nobles i pagesos mafiosos. Això no vol dir pas que tothom que porti una coppola a Sicilia sigui mafiós, però la imatge que tenim estereotipada del mafiós sicilià sempre ve acompanyada d’una coppola i una lupara.