Com la flor de la magrana,queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí,
des de Nàpols a Marsella,
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Jacint Verdaguer, La barretina
Hem volgut començar aquest post sobre la barretina amb els versos de Jacint Verdaguer, que ens reflexen la importància d'aquest barret tradicional català avui en desús.
Com molt bé diu Verdaguer, es tracta d'un tipus de barret que tant s'escau a senyors i pagesos, a joves i vells i que el trobem a tota la Mediterrània.
El origens d'aquest barret els hem de buscar segurament a l'antiga Frigia, una regió d'influència grega a l'actual Turquia.
És un barret de acabat com una mànega tancada fet de punt d'agulla molt espés, pot ser de diferents colors, rematat amb una banda negre a la part baixa o fins hi tot amb una borla a la seva punta. Estan fetes de llana, actualment sintètica, tot i que molts cops les trobem en feltre per una qüestió d'abaratir-ne el preu. La barretina de feltre presenta el problema que no s'ajusta com la de punt ni escalfa tant. Nosaltres sempre recomanem la barretina tradicional feta en llana.
Testimoni de la seva antiguitat i difusió són antigues monedes gregues i baixrelleus egipcis. Se suposa que va arribar als territoris de l'actual Catalunya pels fenicis, tot i que vàren ser els grecs qui , amb la colonització de la costa empordanesa,la van acabar de difondre.
Els romans la coneixien amb el nom de pileus, i hi havia el costum de donar-la als esclaus alliberats, per això va ser adoptada més endavant en la Revolució Francesa com un símbol de llibertat. Encara avui es denomina piluja a Sardenya i antigament en català es feia servir pilotxa per les barretines de mala qualitat. Durant l'edat mitjana es troben força testimonis gràfics del su ús quotidià.
Pintura mural gòtica s XV - Sant Pere de Terrassa
Lluís Borrassà
Al llarg de la història la forma i color de la barretina era un indicatiu de la professió, classe social i condició civil. Si esteu interessats en conèixer els diferents significats dels colors i las varietats que existien a Catalunya al segle XIX i XX, us recomanem l'extens i magnífica article de La confraria barretinaire.
Citem algunes barretines curioses:
La barretina de capellà, feta en seda negre
La barretina de garbí , que es pot plegar (la que segons Verdaguer duien els joves)
La barretina de dos cairells, vermella i folrada de negre, reversible pel cas d'haver de dur dol
La barretina musca, de tons morats i pròpia dels amos
La barretina de notari, petita de color fosc i amb ratlletes al voltant
Algunes expressions i frases fetes sobre les barretines:
Passar per la barretina - pensada espontània
No cap a la barretina - no arribar a entendre una cosa
Voler molta barretina - demanar molt seny
"Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu,
que dins la barretina, les rates li han fet un niu"
"Barretina endavant i peu endarrera"
"Barretina de costat, fa enamorat"
A La casa de les boines sempre hem venut barretines, avui en dia es ven més com un element de distinció per a actes tradicionals com poden ser els trabucaires, les sardanes o el caga tió; però no oblidem que si està confeccionada en punt de llana no deixa de ser un excel·lent abric pel nostre cap.
Aquest Nadal no deixeu cap pastoret sense barretina de llana !
http://www.european-schoolprojects.net/festivals/spain/simbocat/pagina_4.htm
http://www.shambalah.com/barretines.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/barretina
.JPG)
