.

Barts

2011-11-27T10:59:00.000+01:00

Una marca holandesa que cada any ens sorpren amb nous i agosarats accessoris per l'hivern.

Reconeixement als 125 anys

2011-10-02T09:18:00.001+02:00

El passat 13 de juliol, la Cambra de Comerç de Terrassa va distingir a les empreses i comerços amb més de 125 anys d'activitat. A l'acte es va presentar el llibre "La Cambra, 125 anys creant futur" que recull l'activitat de l'entitat al llarg de la seva història. A l'acte hi vàren assistir en Francesc Xavier Mena, Conseller d' Empresa i Ocupació; en Pere Navarro, alcalde de Terrassa i en Marià Galí, President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.

Les 16 empreses reconegudes pels més de 125 anys d'activitat vàren ser:

- Argemí SA (1883), de Terrassa.
- Comunitat Minera Olesana, SCCL (1868), d’Olesa de Montserrat.
- EDOSA (Establecimientos Dalmau Oliveres, SA) (1883), de Rubí
- Estanc Nº1 (1865), de Terrassa
- Forn Cal Tano – Forn Gaietà Domènech, SL (1860), de Terrassa
- Forn i Queviures Anglada (1875), d’Ullastrell
- Hospital de Sant Llàtzer (abans s. XVII – seu actual 1870), de Terrassa
- Hostal del Fum – Restaurant Burrull, SL (1872)
- Industrias Gráficas Minerva, SL (1886), de Terrassa.
- La Casa de les Boines (1886)
- Marroquineria Martori (1885), de Rubí.
- Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA (1842), de Terrassa.
- Paloma Centre Comercial, SA (1864), de Terrassa.
- Pont, Aurell y Armengol SL (1875), de Terrassa.
- Suministros Tarrasenses, SA (1886), de Terrassa
- UNNIM - Caixa Terrassa (1877), de Terrassa

Com veureu, estem entre les empreses i comerços reconeguts amb aquesta distinció. El diari Terrassadigital.cat s'en va fer ressó en un article i video publicat el 22 d'agost.

The Brown Derby

2011-09-25T18:50:00.000+02:00

The Brown Derby és el nom d'una cadena de restaurants dels Estats Units amb seu a Los Angeles (California). El primer i més famós dels seus locals té la forma d'un barret fort d'home, una imatge que lliga amb l'edat d'or de Hollywood.

The Brown Derby a Wilshire Boulevard

L'any 1987 els propietaris van fer un acord amb la Walt Disney Company per crear una franquícia que podeu veure en els parks Disney d' Orlando, Anaheim i Tokio. També hi ha locals de la cadena a Las Vegas i Detroit en llocs propietat de la MGM.

El que més ens interessa d'aquests locals és el que es troba al Parc Universal de'Orlando (Florida), a la secció de Hollywood. Es tracta d'una rèplica del famós local de Hollywood, en aquest cas a dins no hi ha un restaurant sinó una botiga de barrets on venen tots els barrets famosos de películes i sèries de TV.

Font: Wikipedia

Casament a Terrassa

2011-05-29T12:39:00.000+02:00

Els Els nuvis amb les respectives families i amistats

Els assistents al casament vàren improvitsar un ball al ritme d'un waltzer al mig del carrer

El diputat provincial Sr. Antoni Castells i dos importants industrials

" No perdo una filla sino que guanyo un gendre "

Camí del carrer de Sant Pere

Camí del convit

A la porta del restaurant on es va fer el convit

Acomiadant-se a la casa familiar

A punt per retornar a Madrid a la sessió de las Cortes

Fotos cedides pel Sr Antoni Castells

La Llanterna

Iphone apps

2011-04-02T13:36:00.002+02:00

Els barrets també arriben a Iphone i a l'Ipad, aqui teniu dues aplicacions, una de seriosa i una altre més festiva

Aquesta és d'una botiga italiana de la ciutat de Ravenna. L'aplicació "Fabolosi cappelli", permet emprovar-se més de 50 gorres i barrets comercials sobre una foto vostre i compartir-la a les xarxes socials.

Aquesta altre és més festiva i permet posar-se barrets de diferents tipus, de cowboy, corones de princesa o d'oncle Sam.

Pensant en el bon temps

2011-03-19T12:08:00.000+01:00

Ja tenim les gorres Goorin que es portaran aquesta primavera i estiu

També ens han arribat ja les gorres de Kangol

Talles

2011-01-16T13:35:00.001+01:00

Un dels dubtes que acostumem a tenir al comprar una gorra o barret, és la talla que tenim de cap. Per sort els fabricants de gorres i barrets tenen el tema més controlat que els d'altres peces de vestir.

Básicament la talla es correspon amb el perímetre del nostre cap, sabent-lo mesurar només ens queda saber l'equivalència entre talles segons l'origen dels fabricants. A Europa el nombre de talla indica directament el perímetre del cap en cm, mentre que els fabricants americans fan servir un codi de xifres o lletres equivalents a la mesura del perímetre en polzades.

Com mesurar el nostre cap?

La manera més fàcil és fer-ho amb una cinta mètrica de modista, un metro de paper de l' IKEA o si no feu servir un cordill i després mire-ho amb un flexòmetre metàlic dels de fer bricolatge.

Començant pel centre del front i tenint cura de mesurar pel damunt de les celles i les orelles, doneu tota la volta, el valor indicat serà el perímetre del vostre cap.

Taula d'equivalències

2010-12-30T11:50:00.001+01:00

En el nostre 125 aniversari us desitjem

BON ANY 2011!

Maria i Marc

2010-12-23T21:32:00.001+01:00

2011

2010-12-11T17:48:00.000+01:00

Gorres-tex

2010-11-20T17:24:00.000+01:00

Ja tenim les gorres i barrets Göttmann de la casa Göttmann caps&hats, unes gorres alemanyes fabricades amb màxima qualitat i bon disseny.

Son gorres per l'hivern, el fred i la pluja, fetes en Gore-tex per suportar les inclemències del temps.

Amb orelleres plegables, ideals pel fred

Models esport i de vestir

Gore-tex: impermeabilitat al vent i la pluja però transpirables

Gorres amb materials hidròfugs i termoreguladors

Goorin tardor 2010

2010-10-12T11:49:00.001+02:00

Stetson tardor 2010

2010-10-09T17:37:00.002+02:00

Tants "caps" tants barrets

Newberg

Terrassa 1895

2010-05-09T19:22:00.003+02:00

El Sr Alcalde, la seva senyora i unes cosines de Sabadell.

Anant cap a l' Ajuntament ens hem creuat amb un grup d'importants industrials acompanyats de les seves elegants esposes, tots ells convidats pel Sr Alcalde a l' inauguració de la Fira d'aquest cap de setmana.

Un redactor de La Comarca i la seva familia que anàven a fer una fontada.

El Sr Alcalde ha aprofitat per comprar-se un barret fort.

Com que és l'autoritat l'hem retratat dues vegades.

Dues senyores camí del Sant Esperit.

Els forners del carrer del costat i unes simpàtiques noies de la capital.

Dues senyores que han tornat de París, portant la última moda en barrets.

Aquestes germanes ens expliquen que pel sol de primavera no hi ha res millor que una pamela

Resulta que no era el Sr Alcalde, sino el grup La Llanterna, que ens ha ben enredat. Si algú dels retratats no vol sortir en aquest recull de fotografies de la Fira Modernista, no té més que avisar-nos.

El picnic jazz porta barret !

2010-03-22T23:29:00.002+01:00

Buscant el barret just

2010-03-21T08:13:00.002+01:00

Els barrets poden transformar-se al llarg dels temps, però sempre hi ha una sèrie de criteris per escollir un barret que cal tenir en compte.

A l’ hora d’escollir correctament un barret cal tenir en compte una sèrie d’aspectes com són el nostre rostre, cabell, trets característics i fins hi tot la personalitat que voleu comunicar. Tot es redueix a trobar l’estil i mida justes per a nosaltres.

Les gorres i barrets es fabriquen en diferents formes i mides. Una de les coses més importants que cal recordar, és que el barret s'ha d'ajustar de forma confortable al voltant del nostre cap sense apretar ni ballar.

Combinar diferents patrons i colors ens permet canviar el nostre aspecte i intensificar el color dels ulls, i si esteu buscant reafirmar alguna cosa, el color pot tenir un paper important.

La gent amb una cara gran ha d'escollir barrets amb una corona completa i àmplia, ales planes i corbades als extrems donant la volta a tot el barret. En canvi la gent amb la cara petita ha d'escollir barrets que li allarguin la cara. Una corona completa o una ala ample fan que la cara sembli més petita; el mateix efecte fan les cintes i bandes i el doblegar l'ala cap avall.

Les cares esbeltes han de buscar barrets que escurcin l'aparença de la cara, una corona de mida mitjana i lleugerament cònica. Una ala de 10 cm és suficient per millorar aquest tipus de rostre. Si per contra tenim una cara quadrada cal escollir un barret de mitja corona o corona completa amb acabat rodó enlloc de cònic, així arrodonirem la cara; al igual que una ala ample doblegada cap amunt. Una mica d'inclinació, sense allunyar-se massa enrera també donarà aquest efecte.

Les cares fortes i pesades quasi sempre demanen un barret ben gran per tal de reduïr la seva força. La corona haurà de ser petita i la cinta estreta. El contrast entre el barret i la cinta no ha de ser massa fort, una ala mitjana corbada de forma suau o sobtada ajudarà a suavitzar la cara.

Per disimular l'efecte d'unes mandíbules prominents cal vestir-se amb un barret amb corona baixa i ala moderada doblegada, qualsevol extrem en el barret incrementarà l'efecte de les barres.

Els nassos grans acostumen a fer la cara llarga o ample, cal compensar-ho amb una corona alta amb la part davantera pinçada . Una ala estreta ajudarà a completar una proporció esbelta. Un nas xato destacarà menys amb una corona baixa i sense conicitat.

Ja per acabar, si volen reduïr l'efecte d'unes orelles grosses haurem de buscar barrets amb les ales amples, sense curvar-les deixant la corona completa i moderadament alta.

Col·lecció primavera Stetson

2010-02-13T20:48:00.006+01:00

Us presentem la col·lecció de gorres i barrets de la casa Stetson per a la propera temporada de primavera i estiu.

Ja les podeu trobar, com sempre, a La Casa de les Boines.

Homburg

2010-01-30T16:54:00.007+01:00

El barret tipus Homburg és un barret rígid de feltre i que es caracteritza per un sol plec en el centre de la corona i una ala fixa corbada cap amunt rematat amb una cinta. S'assembla força als Trilbys i Fedoras, però a diferència d'aquests no és tan suau ni es pot deformar, ja que tant ala com copa són rígides.

Normalment està confeccionat en llana o feltre de pel, porta com ja hem dit una cinta ample al voltant i excepcionalment una ploma. Una variant del Homburg és coneguda com Lord Hat, sense cinta i més petit.
Es pot trobar en molts colors, essent els més habituals el negre, el marró i el gris.

Va se popularitzat pel rei Eduard VII, després d'haver visitat Bad Homburg, una ciutat del Land de Hessen a Alemanya.

Font: Wikipedia

Barret fort

2009-12-05T09:42:00.007+01:00

El barret fort és un barret d'origen anglès de forma semiesfèrica i fabricat en feltre amb l'ala rodona. És un barret dur, pensat com un casc per protegir el cap dels guardaboscos anglesos dels cops de les branques quan anàven a cavall.

Va ser ideat al 1849 pel segón Comte de Leicester de Holkman i dissenyat per uns fabricants de barrets de Saint James St. anomenats Bowler, de qui va acabar prenent el nom.

Cap a finals del segle XIX va agafar volada com un punt mig entre el formal barret de copa, propi de la classe alta i el barret tou de feltre més senzill que portàven les classes mitjes més baixes.

El coneixem com el barret que porten els anglesos a la City de Londres, també és molt característic com el barret de les dones aymaras a Bolívia i Perú o com part de la indumentària de dels membres de l' ordre d' Orange a Irlanda del Nord.

A cada país ha agafat un nom diferent, a Estats Units se'l coneix com barret de derby (per E.G. Derby), a Alemanya i França com barret meló, a Italia es coneix com bombetta i a Espanya com bombín o sombrero hongo.

Fonts: Wikipedia

Barretina

2009-10-31T10:30:00.034+01:00

Com la flor de la magrana,

queia bé al bosc i al jardí;

los més vells la duien plana,

los més joves de garbí,

des de Nàpols a Marsella,

no floria un port sense ella,

era en terra flor vermella,

en la mar coral del fi.

Jacint Verdaguer, La barretina

Hem volgut començar aquest post sobre la barretina amb els versos de Jacint Verdaguer, que ens reflexen la importància d'aquest barret tradicional català avui en desús.

Com molt bé diu Verdaguer, es tracta d'un tipus de barret que tant s'escau a senyors i pagesos, a joves i vells i que el trobem a tota la Mediterrània.

El origens d'aquest barret els hem de buscar segurament a l'antiga Frigia, una regió d'influència grega a l'actual Turquia.

És un barret de acabat com una mànega tancada fet de punt d'agulla molt espés, pot ser de diferents colors, rematat amb una banda negre a la part baixa o fins hi tot amb una borla a la seva punta. Estan fetes de llana, actualment sintètica, tot i que molts cops les trobem en feltre per una qüestió d'abaratir-ne el preu. La barretina de feltre presenta el problema que no s'ajusta com la de punt ni escalfa tant. Nosaltres sempre recomanem la barretina tradicional feta en llana.

Testimoni de la seva antiguitat i difusió són antigues monedes gregues i baixrelleus egipcis. Se suposa que va arribar als territoris de l'actual Catalunya pels fenicis, tot i que vàren ser els grecs qui , amb la colonització de la costa empordanesa,la van acabar de difondre.

Els romans la coneixien amb el nom de pileus, i hi havia el costum de donar-la als esclaus alliberats, per això va ser adoptada més endavant en la Revolució Francesa com un símbol de llibertat. Encara avui es denomina piluja a Sardenya i antigament en català es feia servir pilotxa per les barretines de mala qualitat. Durant l'edat mitjana es troben força testimonis gràfics del su ús quotidià.

Pintura mural gòtica s XV - Sant Pere de Terrassa

Lluís Borrassà

Al llarg de la història la forma i color de la barretina era un indicatiu de la professió, classe social i condició civil. Si esteu interessats en conèixer els diferents significats dels colors i las varietats que existien a Catalunya al segle XIX i XX, us recomanem l'extens i magnífica article de La confraria barretinaire.

Citem algunes barretines curioses:

La barretina de capellà, feta en seda negre

La barretina de garbí , que es pot plegar (la que segons Verdaguer duien els joves)

La barretina de dos cairells, vermella i folrada de negre, reversible pel cas d'haver de dur dol

La barretina musca, de tons morats i pròpia dels amos

La barretina de notari, petita de color fosc i amb ratlletes al voltant

Algunes expressions i frases fetes sobre les barretines:

Passar per la barretina - pensada espontània

No cap a la barretina - no arribar a entendre una cosa

Voler molta barretina - demanar molt seny

"Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu,

que dins la barretina, les rates li han fet un niu"

"Barretina endavant i peu endarrera"

"Barretina de costat, fa enamorat"

A La casa de les boines sempre hem venut barretines, avui en dia es ven més com un element de distinció per a actes tradicionals com poden ser els trabucaires, les sardanes o el caga tió; però no oblidem que si està confeccionada en punt de llana no deixa de ser un excel·lent abric pel nostre cap.

Aquest Nadal no deixeu cap pastoret sense barretina de llana !

Fonts:

http://www.european-schoolprojects.net/festivals/spain/simbocat/pagina_4.htm
http://www.shambalah.com/barretines.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/barretina

Goorin - Col·lecció tardor-hivern

2009-09-04T19:50:00.006+02:00

Le canotier

2009-08-06T18:55:00.016+02:00

El canotier és un barret d’estiu fet de palla, d’ala estreta, fons pla i decorat amb una cinta generalment negre, creat sobre l’any 1880 que va esdevenir popular a finals del segle XIX i que va resistir als canvis de la moda als inicis del segle XX.

A França la ciutat de Caussade és coneguda com la capital del canotier a causa de la seva tradició en la fabricació d’aquests barrets i d’altres. La ciutat va començar a fabricar barrets de palla de forma industrial cap al 1860 quan el ferrocarril va permetre fer arribar la maquinària necessària i abastia la matèria primera, primer d’ Italia i més tard quan la demanda va aumentar, des de l’ Extrem Orient. Més endavant la industria es diversificà i també s'hi fabricaren barrets de feltre i gènere de punt.

Era molt apreciat pels ciclistes i pels esportistes en general, inicialmente era d’home, però poc a poc també va ser usat per les dones. Va ser adoptat com a peça de l’uniforme d’estiu d’algunes escoles com l’anglesa Harrow School o altres escoles d‘Austràlia, Nova Zelanda o Sudàfrica com la Shore School, la Knox Grammar School o el Maritzburg College. El color de la cinta identificava els equips de rem o les escoles.

Auguste Renoir - Le déjeuner des canotiers - (1881)

Va ser introduït als Estats Units pels inmigrants italians i allí va ser adoptat de forma oficiosa com la imatge dels agents del F.B.I. o pels conjunts de música barbershop en els musicals, també es fa servir en les campanyes electorals, en una versió en plàstic o suro blanc.

La forma de portar-lo més comuna era caigut cap endavant i inclinat de forma desimbolta sobre l’orella. Tot i tenir un origen esportiu, va acabar esdevenint un barret de caire formal i podia ser portat amb un blazer o un vestit de pantalons i americana.

Entre els personatges populars que el vàren portar podem citar l’actor i cantant francés Maurice Chevalier, el també cantant italià Odoardo Spadaro, l’actor i cantant napolità Nino Taranto, el poeta italià Gabrielle d’ Annunzio, el milionari John Jacob Astor IV o l’actor Dick van Dyke a Mary Poppins.

Normalment a casa nostra pren el nom francés, però també se’l coneix per altres noms segons l’idioma:

Italià: paglietta o magiostrina (a la Llombardia es deia així perque es començava portar al mes de maig)

Anglès: boater,basher, skimmer, katie, sennit hat

Fonts: Wikipedia, Miller Hats

Guardar-se del sol

2009-08-06T17:23:00.005+02:00

Pels aventurers

Pels que caminen amb el sol a l'esquena

La de tota la vida

Pel gust de dur un Panamà

Instruments i eines

2009-07-19T08:01:00.006+02:00

En el reportatge que ens vàren fer al programa "Els matins" de TV3 (molt agraïts a la gent de TV3), vàrem ensenyar uns instruments que sovint hem de fer servir a la botiga. Aprofitem l'espai del blog per ampliar la informació sobre aquests instruments i eines.

Tot i ser gairebé peces de museu, encara fan la seva funció gràcies a la seva senzillesa de funcionament i als bons materials amb els que estan fets.

El primer que us presentem és un mesurador de gorres i barrets. Permet saber quina és la talla de la gorra i quin perímetre té el cap de qui la porta

Està format per un anell de llautó que s'ajusta a la gorra mitjantçant la tisora que permet tancar-lo. Un cop ajustat llegim en una escala el perímetre del cap en centímetres i la talla. Es troba graduat des dels 47 cm (talla 0) fins a 62 cm (talla 8). El tallatge, és de l'època de l'aparell i no té perque correspondres amb les talles actuals.

El perímetre del cap l'acostumem a mesurar amb un centímetre de modista, tot i que l'experiència ens permet encertar la talla que necessita el client amb un cop d'ull.

Aquest altre és un instrument similar a l'anterior però més senzill.

Finalment us mostrem la forma. Tot i semblar un instrument de tortura de la inquisició, serveix per donar la mida justa a aquelles gorres o barrets que queden estrets. Amb un mecanisme de cargol les dues meitats de la forma es separen a poc a poc, fent cedir el teixit i permetent que la gorra o barret s'ajusti millor al cap.

Més mediàtics

2009-07-13T17:53:00.005+02:00

Us deixem l'enllaç del reportatge que ens han fet avui a TV3 al programa
"Els matins" de Josep Cuní.

Mediàtics

2009-06-05T22:16:00.003+02:00

El passat 23 de maig el Diari de Terrassa va publicar en el seu suplement de comerç un article on es recollia l'eufòria blaugrana que s'ha viscut aquestes darreres setmanes. Agrïm al diari de Terrassa la publicació d'aquest article on es recollia també la història de la botiga que us anem explicant en aquest bloc.

Blaugrana al vent !

2009-05-21T19:58:00.003+02:00

Aquest any, entre finals avançades, campionat de lliga, finals de veritat i l'esperança de Roma no hem fet més que vendre senyeres, banderes del Barça, bufandes i gorres....

Desitjem de tot cor que el bon ofici de l'equip ens porti a la victòria a Roma i ho puguem seguir celebrant fent voleiar els colors de l'equip.

No oblideu en Xavi Hernández, un terrassenc que juga al Barça.

Força Barça

La coppola

2009-05-09T20:32:00.006+02:00

La coppola..... si el primer que us ve al cap és el director de “El padrino” no aneu errats doncs la coppola és la gorra siciliana per excel·lència.

L’origen d’aquesta gorra però no s’ha de buscar a Sicilia sinó més al nord a Anglaterra al segle XVIII. Més tard cap al 1900 va començar a ser adoptada pels sicilians passant a ser un símbol més de la seva cultura. Als anys 20 i 30 del segle XX la podem trobar com la gorra típica dels motoristes o dels jugadors de golf.

Pot estar confeccionada en diferents teixits com pana, cotó, llana freda, feltre, tweed o vellut. En la seva forma més pura és una gorra amb visera molt simple com la que portava en algunes fotos en Lenin i en Theodore Roosevelt (aquest ja el vam trobar quan parlàvem del Panamà).

La coppola siciliana és una mica diferet de les seves cosines angleses, irlandeses i americanes.

Hi ha dues formes bàsiques de coppolas, l’anomenada “ivy style”, més clàssica i semblant a les gorres de tweed angleses i la “newsboy”, típica dels nanos que repartien diaris, més alta i amb un perfil de pastís. Totes dues porten però visera.

A Sicilia va començar a agafar molta força cap al 1960, quan desapareixen els ja coneguts Fedoras i altre barrets. Actualment es fabriquen en colors vius i personalitzades, han estat adoptades per dissenyadors de moda famosos com Dolce&Gabbana, Gianfranco Ferré, Krizia.

A l’illa se l’associa amb el conformisme de la gent enfront de les pràctiques mafioses habituals de l’illa italiana, expressions com “una coppola storta” o “una buona coppola” son frases del llenguatge comú que es relacionen amb el comportament de la gent amb els nobles i pagesos mafiosos. Això no vol dir pas que tothom que porti una coppola a Sicilia sigui mafiós, però la imatge que tenim estereotipada del mafiós sicilià sempre ve acompanyada d’una coppola i una lupara.

Fira Modernista a Terrassa

2009-04-24T19:24:00.009+02:00

Els propers dies 8,9 i 10 de maig es celebra a Terrassa la Fira Modernista.

La fira recrea l'ambient, vestits i oficis de finals del segle XIX i principis del XX; just quan La casa de les boines va començar la seva història.

A banda de convidar-vos a aquestes jornades, aprofitem per recordar-vos una gorra que va ser l'inici del negoci, la anomenada gorra de fai.

Era la gorra més comú entre els obrers de l'època. Com a testimoni us deixem una fotografia d'en Martí Sabé, carboner.

Per recrear l'època us recomanem un llibre "La teranyina" de Ja ume Cabré

Panamà Montecristi

2009-03-22T13:01:00.012+01:00

Panamà Montecristi

HISTÒRIA

La història del barret conegut com Panamà es pot remontar als temps en els que el conquistadores espanyols vàren arribar a les costes del que més tard seria conegut com l' Equador.

Al 1835 Don Manuel Alfaro es va establir al cor d'una petita ciutat ecuatoriana anomenada Montecristi ubicada a dalt d'un turó on rebia els vents oceànics. Es va dedicar a l'exportació alhora que creava un teixit productiu iniciat en els productors de la matèria primera.

Amb ocasió de l'Exposició Universal de 1855 a Paris es va presentar aquest baret de palla anomenat llavors toquilla, tal i com es designava a l' Equador. En aquesta fira es va regalar un barret d'aquests a Napoleó III, implantant-se com a moda.

Al 1900 va entrar amb força al mercat americà, on Thomas Nast, l'inventor del símbol republicà estadounidenc el va posar de moda, el van començar a exhibir personatges com el banquer J.P. Morgan i Theodore Roosevelt, que va ser inmortalitzat amb ell en les seves visites a les obres del futur canal de Panamà.

Als anys 40, la moda la dictava Hollywood i podriem veure el Panamà al cap de actors prou coneguts com Orson Wells, Humphrey Bogart o Gary Cooper.

LA MATÈRIA PRIMERA I LA SEVA PREPARACIÓ

La palla o fibra vegetal anomenada toquilla al pais d'origen, creix a la provincia de Manabí, Guayas i Esmeralda. Les seves qualitats, úniques al món, són el resultat d'un clima càlid i humit i d'un sól costaner particularment fèrtil i ric en sals de calci.

Les plantacions de toquilla es troben situades a 15 km de la costa, acaronades pel vent de l'oceà. Les palmes són plantes llargues, altes i lleugeres, d'un verd brillant. Per transformar-les en palla han de ser tallades quan encara estan en fase de creixement, sense arribar a florir.

Els cogollos o beines de capes inmadures son com branques de un metre de llarg i un centímetre de diàmetre. Amb un ganivet es fa una incissió a la base de la beina, alliberant les capes més tendres i flexibles, separant-ne els filaments de les altres parts denses que son descartades. El resultat és un feix de cintes sedoses aguantades per la base.

Les cintes es bullen en un gran recipient de terra i s'assequen al vent, allunyades dels rajos del sol. Llavors les cintes es comencen a contraure i es cargolen sobre si mateixes fins formar tijes cilindriques clares que cal bellugar de tant en tant per a tenir-les ben separades.

Rentada la palla una altre vegada es posa sobre una placa d'argila sobre un braser de sofre durant dues hores, el gas produït, la fuma, fa que el material agafi el color d'ivori carecterístic. Finalment la palla es torna a assecar i es penja en una corda abans de fer-ne la selecció.

La tria es fa en base a la resposta del material, elasticitat i dimensions de cada filament, com millor es trii, més fàcil serà de treballar i millor resultarà el barret.

EL TEIXIT DEL BARRET

Per elaborar un Montecristi Extrafi, meravella de lleugeresa i suavitat, calen uns sis mesos. A la primera fase es forma la roseta, el centre de la tapa amb vuit fils de fibra que formen un trenat. A aquests s'hi ajunten altres fils de palla per anar incrementant la grandària del cercle i assolir les dimensions desitjades per a la tapa. Trena a trena s'arriba a la vora de l'ala.

El refinat final cerca petits forats o palletes de color diferents fins assolir el barret perfecte.

El Montecristi no cal treballar-lo massa, n'hi ha prou amb anar adreçant l'oval i les ales amb una forma de fusta i una mica de vapor.

Finalment només cal afegir-hi la banda , tradicionalment negre, però es poden trobar de diferents colors i fantasies.

Procés de fabricació a Manabí

Font: Borsalino Giuseppe e fratello, SPA

Goorin Bros. since 1895

2009-02-27T18:34:00.010+01:00

Us anunciem que ja tenim a La casa de les Boines, les gorres i barrets de primavera de la marca Goorin. És una marca gairebé tan antiga com la nostre botiga i res millor per conèixer els seus articles que llegir l' explicació que en fan a la seva pàgina de MySpace i que us transcribim en aquest article.

Si la consulteu us recomanem que veieu el video, tota una declaració d'estil i personalitat. Potser és el complement que necessiteu per assistir al Festival de Jazz i ballar lindy.

"Des de 1895, quatre generacions de Goorins han avançat en l'art de la barreteria. En el creixement de l'empresa, principalment pel boca orella, la Goorins han mantingut la integritat artística dels seus productes i la puresa de les seves tècniques intactes per la decisió de no comercialitzar els seus productes en massa.

Durant més d'un segle, cada generació de Goorin Brothers ha triat atendre les persones que no estan influïdes per les tendències, inspirant-se en la tradició i l’autèntica qualitat atemporal. Perquè, a Goorin, sabem que l'estil no és una cosa que veus en una revista. És una cosa que fas pel teu compte.

Germans Goorin està portant de tornada el barret amb el vigor i la fi, apel·lant a una classe molt especial en la societat. El nou Royal Class, tal com Goorin ho veu, està integrat pels creatius, individus únics trobats en tots els àmbits de la vida que busquen el seu propi camí. Aquests pensadors originals que prosperen en una atmosfera d'inspiració volen un barret que els ajudarà a expressar el seu esperit distintiu. Utilitzeu un barret i Goorin pot explicar la seva història sense haver de dir una paraula ...

Igual que tu, potser, un barret Goorin està plena de contradiccions: És atemporal i oportú, i pioner en la terra. Arrelat en la tradició, però, trucant per al canvi.

Tú estàs definit per el barret que et poses."

Keaton Duckbill

Berlin

www.goorin.com
www.myspace.com/goorinhats

Borsalino, Fedora i Trilby

2009-01-22T11:34:00.012+01:00

Giuseppe Borsalino (1834-1900)

Fundador de la fàbrica de barrets Borsalino a Alessandria (Italia), el va succeir el seu fill Teresio Borsalino. Inicialment fabricava feltre a partir de pells de conill. Va aprendre el negoci de la fabricació de barrets viatjant per França i Italia, convertint el negoci a la fabricació artesanal de barrets de feltre. L'empresa va tenir gran importància fins els anys 40.

Des del 1986 la fàbrica Borsalino es troba als afores de Alessandria, mentre que a les oficines de l’ antiga fàbrica, la Universitat d’ Alessandria té un museu dedicat als barrets i en concret als de la marca Borsalino.

La marca Borsalino ha diversificat la seva producció i avui comercialitza alttres productes com corbates, cinturons, cascs de moto, rellotges, perfums i fins hi tot bicicletes amb aire retro, tot volent mantenir l’aire elegant dels seus productes del segle passat.

Els barrets més coneguts fabricats per Borsalino són el Borsalino i el Fedora.

El Borsalino és un barret fet , originalment, de feltre de pell de conill de color gris o negre amb una cinta lligada al costat esquerra. Avui en dia es fabrica en diferents materials. És un barret flexible amb una corona lleugerament triangular. Existeix una versió de camp de tons marronosos. Es pot confondre amb els tipus Trilby i Fedora.

Borsalino

El Fedora (també conegut com Fedoras) és un barret de feltre de llana, té la corona més triangular que el Borsalino i l’ala davantera cau sobre la cara ocultant-la. És un dels barrets més utilitzats al cinema, sobretot en pel·lícules de gangsters i cowboys, i per això fàcilment reconeixible

Fedora

Fedora resistent a l'aigua (model "Indiana")

La llista de personatges que l’han portat segur que us sona:

Harrison Ford a Indiana Jones

Robert Englund interpretant a Freddy Krueger

Humphrey Bogart a Casablanca

Michael Jackson en el seu videoclip Billie Jean

John Belushi i Dan Aykroyd a "The Blues Brothers"

Clint Eastwood a la Trilogia del dolar

El Trilby és semblant al Fedora però amb l’ala davantera no tan accentuada i més estreta. Originalment també estava fet de feltre de pell de conill, tot i que ara es fa en feltre de llana o tweed. És el barret que acostumen a portar els jues ortodoxes i el recordareu per que també és el que portava en Peter Sellers quan interpretava a l’ Inspector Clouseau a “La Pantera rosa”. Està molt associat també a la imatge dels musics de jazz, ska i soul.

Fonts: Wikipedia i http://www.borsalino.com/

Dels diaris

2009-01-03T21:26:00.009+01:00

Després d'un llarg periode sense publicar cap novetat degut al traspàs del nostre germà Joan Casanovas (e.p.d.) , reprenem la tasca de recopilar noticies i fets sobre la història de la botiga. En concret hem trobat un diari que fa un article del dia de la innauguració.

El diari "Tarrasa información" en el seu numero del dia 17 de juny de 1967, publica un article en el que explica la història de la botiga, algunes de les informacions curioses que hi trobem fan referència a que la botiga va ser remodelada pel Sr. Torrella entre el mes de novembre de 1966 i el mes de juny de 1967, durant aquest temps va romandre tancada al públic.

També parla d'un nom inicial que era "La Americana" i que segons diu l' article "...habiendo sido rebautizada, años después, por esa gran maestra en decires que es la voz popular, con el sugerente título de CA L' ESPERANTISTA - en atención a las aficiones lingüísticas del padre del actual propietario-, por un nuevo querer de la lengua del pueblo tuvo finalmente que llamarse LA CASA DE LAS BOINAS, y así seguirá llamándose por muchos años, mientras la aludida poderosa voz no cambie de parecer". Es a dir que el nom de la botiga es fruit de la "voz popular".

Les autoritats i forces vives que vàren assistir a la innauguració vàren ser l' arxiprest Rv. Dr. D. José Pons i "presidiendo una variada representación municipal" el regidor Sr. Padró.

Al final de l' article parla del soterrani de la botiga on explica que ".... fue utilizada durante la guerra española para custodiar en ella una buena parte de la documentación procedente de los archivos parroquiales, salvándola así de la destrucción."

Tornada

2008-09-06T12:54:00.011+02:00

De tornada de vacances amb forces per afrontar la tardor i mentre busquem més material a les calaixeres familiars publiquem les fotos de la innauguració feta l' any 1967 després de remodelar integrament la botiga.

Com veureu les fotos son testimoni d' un passat no gaire llunyà, Amb el record de l' Àngela i l' Antoni els volem dedicar aquest article per agraïr la seva tasca al front del negoci durant tants i tants anys.

Gent de la Plaça Vella

2008-08-07T09:33:00.010+02:00

Remenant entre papers i empasant-nos la pols dels anys hem trobat aquest llibre, un petit llibre escrit per Marian Trenchs i editat pel Patronat de la fundació Soler i Palet on en l' esbós biogràfic d'en Lluis Puig i Matas, es fa referència a en Josep Casanovas.

L' anecdota explicada fa referència a l' humorada feta per en Lluis Puig i en Josep Casanoves, ambdós empleats del Notari Badia. Sembla doncs que en Josep Casanovas també treballava de passant a la Notaria mentre la tia Camila atenia la botiga amb l' ajut del lloro.

Publicitat i petit comerç

2008-08-02T12:44:00.015+02:00

Cortines que tancaven l' aparador de La Casa de les boines a principis del segle XX.

Suposada foto d'en Joan Rocabert

Ahir vàrem conèixer el tancament del la botiga "El Rei de las Gorres" del barri de Sants de Barcelona. Fundada al 1907 era una botiga com la nostra, de les de tota la vida, especialitzada en gorres i barrets.

Aquestes noticies ens haurien de fer reflexionar sobre la professionalitat i especialització del petit comerç. Potser quan el trobem a faltar ja no en quedaran i llavors l' haurem de tornar a inventar.

Una abraçada als colegues de "El Rei de Gorres".

La tia Camila i el seu lloro

2008-07-26T12:53:00.007+02:00

A l'època de la Esperantista, era famós el lloro que tenien a la botiga. S' estava al damunt d' una perxa al costat del taulell i quan el client marxava, preguntava "¿Ya ha pagado?".

No sabem d' on va sortir el lloro, ens sona que va venir de l' Argentina, però això son aquelles històries familiars que mai es sabrà si són certes.

La esperantista

2008-07-19T16:36:00.015+02:00

A l’ any 1912 la botiga era regentada per Camila Casanovas, amb l’ ajuda de seu nebot Josep Casanovas, en aquella data es va reformar la botiga i va adoptar el nom comercial de “La esperantista"

1926 Camila Casanovas amb el fill d’en Josep Casanovas, Antoni Casanovas a la porta de La Esperantista al carrer Esglèsia 3

La botiga va prendre el nom de l’ esperanto, l’idioma universal inventat pel polonés Dr. Ludwik Lejzer Zamenhof. Amb aquest motiu el mateix Dr. Zamenhof envià a la botiga una postal autògrafa de felicitació on deia:

“Kara granda sinjoro:

Al via ĉemizbutikobutiko sub la signo d’ Esperanto, mi deziras lin plenaj prosperoj”

“Estimat gran senyor: A la vostra botiga de camiseria sota el signe d’ Esperanto, li desitjo plenes prosperitats”.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwik_Lejzer_Zamenhof

Els Inicis

2008-07-18T21:53:00.006+02:00

La primera constància del negoci de gorres la trobem en un document notarial datat a Barcelona el 23 d’ octubre de 1886 on es reconeix per part de Rosa Susana Roca el préstec de 2.500 pessetes al seu gendre en Joan Rocabert i Oller per atendre el negoci de fabricació de gorres.

En aquest document notarial, Rosa Susana Roca manifestava que no desitjava el retorn d’ aquest prèstec, sino que volia que servís com a dot i aportació al negoci familiar de la seva filla Camila Casanovas i Susana, casada amb en Joan Rocabert.

Les dades que consten a l’ arxiu familiar ens diuen que en Joan Rocabert i Oller va nèixer a Sant Esteve de Castellar (actualment Castellar del Vallés) el 23 de febrer de 1848, constant com empadronat a Terrassa l’ any 1869 al carrer Sant Quirze, 60.

Camila Casanovas i Susana era filla de Terrassa, nascuda el 26 de novembre de 1848 i empadronada l’ any 1869 al carrer Major, 58.

Posteriorment tots dos consten registrats al Padró de l’ any 1900 al carrer Església, 3 on actualment es troba “La casa de les boines”.

El primer registre trobat de la botiga és al Padró de Contribuents de Terrassa de l’ any 1907, corresponent al cens de l’ any 1906, on figura en Joan Rocabert i Oller al c Esglèsia 3 sota l’ epígraf de “Tienda de gorras”, Tarifa 1ª, classe 11, nº 8 apartat 8.

En Joan Rocabert va morir l’ onze de març de 1907, passant la botiga a nom de “Viuda de Joan Rocabert”.

Temps abans de la mort d’en Joan Rocabert, el nebot de la parella en Josep Casanovas i Colomer feia vida a casa dels seus oncles Joan i Camila, ja que aquests no havien tingut fills. En Josep Casanovas va ser enviat pels seus oncles a Barcelona d’ aprenent de l’ ofici del comerç, com se solia fer en aquells temps.

Al 1912 en Josep Casanovas es va incorporar completament al negoci i portava la botiga amb la seva tia Camila. En aquest moment es va reformar la botiga i va agafar un nou impuls que us explicarem en el proper article.

Preparant el 125 aniversari

2008-07-13T08:26:00.013+02:00

En aquest bloc us volem explicar la història del negoci familiar iniciat el 1886 per Joan Rocabert i Oller i Camila Casanovas i que ha tingut continuitat d' ençà donant servei a la ciutat de Terrassa.

Esperem que us interessin les històries que us explicarem i agraïriem totes les col·laboracions que volgueu fer en forma de històries, anècdotes, fotos o documents que ens aporteu.

Volem celebrar amb tots vosaltres aquest aniversari i com totes les celebracions s' ha de preparar amb temps.

Agraïm als egarencs la confiança demostrada al llarg de tots aquests anys.